No volíeu caldo? Doncs dues tasses! O, més ben dit... tres. Patrimoni.gencat està a la xarxa, a la revista Sàpiens i ara, també, a Descobrir Catalunya. Diuen que hi sortiran cada mes: novetats sobre el patrimoni, actualitat, tecnologia...
Uff! Això que ens proposa patrimoni.gencat és per estressar-nos! Si enlloc d’una sortida de cap de setmana sembla una classe magistral d’història de l’art! Un passeig per l’estil gòtic, pel modernisme, l’arquitectura industrial. I tot sense sortir de Manresa... Déu meu quin fart de caminar! 
Això de ficar-me a la pell dels remences no ho veig clar, jo. Primer perquè sóc tot un “urbanita” i fer de pagès no va amb mi. I després perquè em sembla que aquests remences ho tenien una mica fotut per allà a l’Edat Mitjana.
Anar a Tarragona i no passar per la platja? De cap manera! A mi ja m’està bé (tornar a) veure l’Arc de Barà, passejar-me pels “xalets” que es construïen els romans a primera línia de platja (vil·les agrícoles, en deien...) i anar amunt i avall pels castells d’uns altres milionaris amb pedigrí, els nobles. Però tot això bé ha de tenir recompensa, no?
Encara falta una setmana perquè comencin els Jocs Olímpics (d’hivern, és clar), però ja estem de rècord. I L’home que camina, de Giacometti, s’emporta totes les medalles. Els que estan al cas del mercat de l’art semblen eufòrics: diuen que l’obra de l’escultor suís és excepcional (un autèntic crack, per entendre’ns) i que amb el preu que ha assolit revitalitza un mercat que, fins ara, estava ben fotut.
El patrimoni cada dia sembla més un esport de risc: ni més ni menys que quinze centímetres d’esquinç és el que ha patit un quadre de Picasso exposat al Metropolitan de Nova York.
Això de "A la recerca de l'or líquid" resulta que és una de les seves escapades i et proposen que et passis el dia menjant pa amb oli. Hi ha crisi, però ni que estiguéssim a Kansas durant la Gran Depressió!
Mireu, mireu la meva carta als Reis:
Entrades
Comentaris
