Hola de nou a tots els pat.escèptics! Després d'un llarg temps d'absència, absolutament excusable (no, no he estat rascant-me el melic al sofà ni mirant les teranyines del sostre), torno a la càrrega, que sospito que aquests de patrimoni.gencat vindran forts aquest any!! Si es que ja m'ho deia la Marga: "va, home, torna amb els de patrimoni...", però jo estava molt enfeinat amb altres temes, que a Catalunya i al món hi ha molt on ficar-hi cullerada! Almenys, en això, sí que estareu d'acord amb mi, no? Doncs això, que havia deixat la meva vessant de pat.escèptic al calaix fins que la Marga em va dir l'altre dia: "va, fes-ho per mi..." i m'ho va dir amb aquells ullets...!! En fi, que no em vaig poder resistir!
A més, segons m'ha filtrat un bon aliat, els de patrimoni en preparen una de grossa pel 2009 i millor que em vagi preparant, que no sé si em donarà temps de criticar tantes novetats! D'entrada, començo amb una: la postal de Nadal. Haig de dir que mai m'havien felicitat les festes els museus, l'arqueologia, els arxius... va, i qui més? el guarda de seguretat també? la senyora de la guixeta? o potser també hi fotríem la de la botiga de records? Déu n'hi do que passats de volta que estàn aquesta gent! Sort, que almenys, hi surten els 3 Reis d'Orient... Començava a confondre'm ja! Només desitjo que als reis no se'ls acudeixi fer-me del Pat.club ara que ja tenen grup al Facebook... només em faltaria això, que he estat molt bon pat.escèptic, jo!
Au, doncs això, que Bon Nadal i tota la pesca...
dilluns, 22 de desembre del 2008
dimarts, 19 d’agost del 2008
Tancat per vacances!
Doncs sí, per molt que aquests de patrimoni.gencat diguin que "el patrimoni no fa vacances", un servidor sí que en fa i, per tant, us deixo per uns quants dies!
I no, no penso agafar la càmera de fotos, no penso participar en el concurs de l'Estiu, no em penso baixar els vídeos a l'ipod, ni navegar pel Flickr ni pel Google Earth, no senyor, ara toca un bon menjar, migdiades ben llargues i bona vida!!
...És clar que probablement no me'n podré estar d'anar a veure algun monument o les quatre pedres de torn... tot sigui per tenir conversa amb la Marga a partir de setembre!
I no, no penso agafar la càmera de fotos, no penso participar en el concurs de l'Estiu, no em penso baixar els vídeos a l'ipod, ni navegar pel Flickr ni pel Google Earth, no senyor, ara toca un bon menjar, migdiades ben llargues i bona vida!!
...És clar que probablement no me'n podré estar d'anar a veure algun monument o les quatre pedres de torn... tot sigui per tenir conversa amb la Marga a partir de setembre!
divendres, 4 de juliol del 2008
Atenció Pat.escèptics: Patrimoni.gencat ja és aquí!
I Déu ni do del rebombori! Presentació oficial, aparicions en premsa, fins i tot a la ràdio!
És clar, cal fer una mica de soroll perquè si no.....qui visitarà un portal sobre el patrimoni català? Vull dir a part de la Marga, que ja us he comentat alguna vegada que és una mica estranya, i jo, que com a bon pat.escèptic em cal conèixer a l’enemic.
Patrimoni.gencat es presenta com el portal que convertirà “el patrimoni en una cosa divertida i interessant”. Quina gràcia oi? Barrejar el patrimoni, o sigui pedres, museus, arxius i coses així amb la diversió.
I per aconseguir-ho, l’oferta és variada. Que si una gigafoto que et permet veure les esquerdes de la paret de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (no sigui que hi trobis una formiga), que si jocs del patrimoni, que si un vídeo sobre l’Esculapi d’Empúries (resulta que el tal Esculapi és una estàtua), i què dir sobre les escapades, jo que ja n’he fet unes quantes i us ho he anat explicant.
Però potser el més apassionant de tot és una cosa que anomenen el Pat.club, una mena de comunitat “d’amics del patrimoni”que col·labora amb el portal. Com si no tinguessin res més a fer, aquesta gent es dedica a enviar fotografies, proposar rutes, enllaços, i fins i tot fa preguntes sobre el patrimoni! Ja ho diuen que hi ha d’haver gent per tot.
Feta l’explicació, estimats pat.escèptics, sé que ara mateix esteu frisant per entrar a patrimoni.gencat.
Entreu, entreu i exploreu el desconegut món del “patrimoni divertit”! I sobretot no us oblideu d’explicar-me les vostres experiències trepidants per la museologia i l'arxivística eh? Que els pat.escèptics hem nascut per fer pinya contra l’avorriment!
I ara us deixo que hi ha una gigafoto que m’espera....
És clar, cal fer una mica de soroll perquè si no.....qui visitarà un portal sobre el patrimoni català? Vull dir a part de la Marga, que ja us he comentat alguna vegada que és una mica estranya, i jo, que com a bon pat.escèptic em cal conèixer a l’enemic.
Patrimoni.gencat es presenta com el portal que convertirà “el patrimoni en una cosa divertida i interessant”. Quina gràcia oi? Barrejar el patrimoni, o sigui pedres, museus, arxius i coses així amb la diversió.
I per aconseguir-ho, l’oferta és variada. Que si una gigafoto que et permet veure les esquerdes de la paret de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (no sigui que hi trobis una formiga), que si jocs del patrimoni, que si un vídeo sobre l’Esculapi d’Empúries (resulta que el tal Esculapi és una estàtua), i què dir sobre les escapades, jo que ja n’he fet unes quantes i us ho he anat explicant.Però potser el més apassionant de tot és una cosa que anomenen el Pat.club, una mena de comunitat “d’amics del patrimoni”que col·labora amb el portal. Com si no tinguessin res més a fer, aquesta gent es dedica a enviar fotografies, proposar rutes, enllaços, i fins i tot fa preguntes sobre el patrimoni! Ja ho diuen que hi ha d’haver gent per tot.
Feta l’explicació, estimats pat.escèptics, sé que ara mateix esteu frisant per entrar a patrimoni.gencat.
Entreu, entreu i exploreu el desconegut món del “patrimoni divertit”! I sobretot no us oblideu d’explicar-me les vostres experiències trepidants per la museologia i l'arxivística eh? Que els pat.escèptics hem nascut per fer pinya contra l’avorriment!
I ara us deixo que hi ha una gigafoto que m’espera....
divendres, 27 de juny del 2008
Castellers
El meu amic Aureli sempre diu que ell i jo som de la generació 'Exin Castillo' i que per això els castells són els únics elements del patrimoni que ens motiven mínimament. Sempre que quedi castell, és clar, perquè n'hi ha que són literalment 4 pedres (una d'elles per asseure’s)!
Aprofitant l’avinentesa, aquest cap de setmana amb l'Aureli ens hem escapat a Roses.
Tot i la calor i la cua a l’autopista, he de dir que la ruta ha estat prou bé.
La ciutadella de Roses, amb la seva forma d’estrella, és com una espècie de gran superfície del patrimoni on hi ha absolutament de tot: restes de la ciutat grega i romana de Rodhe, un monestir medieval , una fortificació renaixentista i és clar, un museu per guardar-ho tot! Per triar i remenar, vaja.
En un acte de valentia sense precedents, l'Aureli i jo hem entrat al museu. Hi havia un audiovisual simulant el viatge en el temps de la ciutat, que deu ni do.
Després de tanta dosi patrimonial i com a cloenda de la ruta, ens hem adherit a una campanya popular de la zona . No, no, res compromès! O es que no coneixeu la Campanya del Suquet de Peix 2008? Després de dinar a l'Aureli i a mi gairebé ens fan presidents honorífics!
Aprofitant l’avinentesa, aquest cap de setmana amb l'Aureli ens hem escapat a Roses.
Tot i la calor i la cua a l’autopista, he de dir que la ruta ha estat prou bé.
La ciutadella de Roses, amb la seva forma d’estrella, és com una espècie de gran superfície del patrimoni on hi ha absolutament de tot: restes de la ciutat grega i romana de Rodhe, un monestir medieval , una fortificació renaixentista i és clar, un museu per guardar-ho tot! Per triar i remenar, vaja.
En un acte de valentia sense precedents, l'Aureli i jo hem entrat al museu. Hi havia un audiovisual simulant el viatge en el temps de la ciutat, que deu ni do.
Després de tanta dosi patrimonial i com a cloenda de la ruta, ens hem adherit a una campanya popular de la zona . No, no, res compromès! O es que no coneixeu la Campanya del Suquet de Peix 2008? Després de dinar a l'Aureli i a mi gairebé ens fan presidents honorífics!
dilluns, 23 de juny del 2008
Uns banys jueus al magatzem
La Barcelona jueva més desconeguda? I tant! Tan desconeguda que ja em veieu entrant a la botiga del carrer de Banys Nous número 10 vermell com un tomàquet i preguntant: "Perdoni, tenen els banys jueus de l'alfaquí Abraham Bonastruc amagats al magatzem?"
La veritat pensava que faria el ridícul més espantós, però a la botiguera la pregunta no li ha sobtat gens. Fins i tot m'ha deixat entrar!
El lloc fa molta patxoca perquè hi ha unes arcades il·luminades molt ben conservades. Els jueus barcelonins tenien un jacuzzi de luxe! Es veu que només hi entraven els homes, però.
He marxat donant les gràcies i és clar, he fet el gest de comprar alguna cosa a la botiga. Que sóc pat.escèptic però no garrepa! Al final però, m'he escapolit sense comprar res.
El que s'ha de fer per descobrir el patrimoni més amagat!!!! Tot sigui per marcar-me un punt amb la Marga quan li expliqui....
La veritat pensava que faria el ridícul més espantós, però a la botiguera la pregunta no li ha sobtat gens. Fins i tot m'ha deixat entrar!
El lloc fa molta patxoca perquè hi ha unes arcades il·luminades molt ben conservades. Els jueus barcelonins tenien un jacuzzi de luxe! Es veu que només hi entraven els homes, però.He marxat donant les gràcies i és clar, he fet el gest de comprar alguna cosa a la botiga. Que sóc pat.escèptic però no garrepa! Al final però, m'he escapolit sense comprar res.
El que s'ha de fer per descobrir el patrimoni més amagat!!!! Tot sigui per marcar-me un punt amb la Marga quan li expliqui....
dimarts, 27 de maig del 2008
Per l'Empordà.... suant
Aquella bonica cançó diu que l'Empordà és una plana riallera, però us juro que de plana no en té res i de riallera, doncs per segons qui!
Ja em veieu aquest cap de setmana en plan "Verano Azul", jo que sóc amant dels ascensors (si pot ser amb la Marga a dins millor, és clar) i que no faig esport des del segle passat. Què bonic suar per l’Empordà!
Coses destacables de la ruta: el Terracotta Museu, on em vaig comprar un canti de ceràmica bisbalenca la mar de bonic, i el campanar de l’església de Sant Genís, al poble de Casavells, que semblava tret de la pel·lícula “El nom de la rosa”.
Per dinar ni pernil ni pollastre, entrepà de fuet al costat del riu Daró, mentre posava els meus pobres peus en remull. Molt refinat.
Això sí companys, a la tarda a l’arribar a Ullastret vaig trobar la recompensa a tot l’esforç del dia. I quina recompensa! La tal Indiketa , la guia del poblat, que tot i ser ibera estava moooolt ben conservada! Ma joia fou plena, com diu la cançó.
Ja em veieu aquest cap de setmana en plan "Verano Azul", jo que sóc amant dels ascensors (si pot ser amb la Marga a dins millor, és clar) i que no faig esport des del segle passat. Què bonic suar per l’Empordà!Coses destacables de la ruta: el Terracotta Museu, on em vaig comprar un canti de ceràmica bisbalenca la mar de bonic, i el campanar de l’església de Sant Genís, al poble de Casavells, que semblava tret de la pel·lícula “El nom de la rosa”.
Per dinar ni pernil ni pollastre, entrepà de fuet al costat del riu Daró, mentre posava els meus pobres peus en remull. Molt refinat.
Això sí companys, a la tarda a l’arribar a Ullastret vaig trobar la recompensa a tot l’esforç del dia. I quina recompensa! La tal Indiketa , la guia del poblat, que tot i ser ibera estava moooolt ben conservada! Ma joia fou plena, com diu la cançó.
dilluns, 26 de maig del 2008
Catedrals? Home, tampoc ens passem...
Es veu que Àngel Guimerà les va batejar amb el nom de 'Catedrals del Vi'. La veritat, va exagerar una mica, no us espereu trobar cap catedral.
Això sí, Déu n'hi do dels edificis que van construir només per guardar botes de vi! Tot culpa d'un tal César Martinell, que a principis de segle li encarregaven cellers i enlloc de fer-hi sostres d'uralita com tocava, l'home hi plantificava voltes modernistes. Al·lucinant.
I parlant de Modernisme, per ser autènticament "moderns" us recomano omplir una garrafeta de vi a la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre de Nulles. Amb el fred que fa en aquestes terres cal entrar en calor. Salut!
Això sí, Déu n'hi do dels edificis que van construir només per guardar botes de vi! Tot culpa d'un tal César Martinell, que a principis de segle li encarregaven cellers i enlloc de fer-hi sostres d'uralita com tocava, l'home hi plantificava voltes modernistes. Al·lucinant.
I parlant de Modernisme, per ser autènticament "moderns" us recomano omplir una garrafeta de vi a la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre de Nulles. Amb el fred que fa en aquestes terres cal entrar en calor. Salut!
Per començar, el meu decàleg
1. El terme "patrimoni" no sé exactament el què vol dir. Em sóna més aviat a calers ;-)
2. La gent que s'hi dedica em semblen d'allò més estranys. La meva veïna, la Marga, és arqueòloga però res a veure amb l'Indiana Jones. La pobra es passa el dia a ple sol netejant pedres amb un pinzell! I si li preguntes, la noia està encantada amb la seva feina! No ho entenc.
3. La darrera visita al Monestir de Santes Creus.... amb el cole.
4. Molt maco. A destacar l'escudella que vam menjar en aquella borda!
5. Tinc el rècord guiness de velocitat en visitar museus. Aquelles sales enormes i fosques i aquells rètols que no s'acaben mai! Per no parlar de la dona de grans dimensions que es para just enmig del quadre com si estigués abduïda i no et deixa veure res.
6. Els documentals de pedres de la tele són la banda sonora de les meves migdiades, però m'he llegit "Els pilars de la terra" de Ken Follet sense saltar-me les 200 pàgines de rotllo sobre gàrgoles i contraforts. Aprovo en arquitectura, no?
7. La meva experiència amb els arxius: NS /NC. On són? Algú hi va mai?
8. La meva opinió sobre l'arqueologia: A part de la meva veïna Marga que no està gens malament, crec que és una disciplina on el que es necessita és una bona dosi d' imaginació. T'ensenyen quatre pedres a terra i t'expliquen que allà hi havia l'entrada d'un palau espectacular! Perfecte.
9. Potser sóc massa crític, però crec que això del patrimoni és cosa de "freaks", la veritat.
10. Marga guapa, ho sento, de debò que continuaré escoltant les teves interessantíssimes explicacions sobre els costums funeraris dels íbers mentre pugem junts a l'ascensor. Sort que vius al segon! ;-)
2. La gent que s'hi dedica em semblen d'allò més estranys. La meva veïna, la Marga, és arqueòloga però res a veure amb l'Indiana Jones. La pobra es passa el dia a ple sol netejant pedres amb un pinzell! I si li preguntes, la noia està encantada amb la seva feina! No ho entenc.
3. La darrera visita al Monestir de Santes Creus.... amb el cole.
4. Molt maco. A destacar l'escudella que vam menjar en aquella borda!
5. Tinc el rècord guiness de velocitat en visitar museus. Aquelles sales enormes i fosques i aquells rètols que no s'acaben mai! Per no parlar de la dona de grans dimensions que es para just enmig del quadre com si estigués abduïda i no et deixa veure res.
6. Els documentals de pedres de la tele són la banda sonora de les meves migdiades, però m'he llegit "Els pilars de la terra" de Ken Follet sense saltar-me les 200 pàgines de rotllo sobre gàrgoles i contraforts. Aprovo en arquitectura, no?
7. La meva experiència amb els arxius: NS /NC. On són? Algú hi va mai?
8. La meva opinió sobre l'arqueologia: A part de la meva veïna Marga que no està gens malament, crec que és una disciplina on el que es necessita és una bona dosi d' imaginació. T'ensenyen quatre pedres a terra i t'expliquen que allà hi havia l'entrada d'un palau espectacular! Perfecte.
9. Potser sóc massa crític, però crec que això del patrimoni és cosa de "freaks", la veritat.
10. Marga guapa, ho sento, de debò que continuaré escoltant les teves interessantíssimes explicacions sobre els costums funeraris dels íbers mentre pugem junts a l'ascensor. Sort que vius al segon! ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
