De rua per la Garrotxa

Aquests de patrimoni.gencat encara no s'han adonat que el carnestoltes ja ha passat... I si no, mireu quina escapada ens proposen! Anar de bracet de "jueus i cristians, caçadors i recol·lectors, arquitectes i geòlegs..." Au va, i qui més? Jo, com que la ruta és per la Garrotxa i es diu "Art en erupció", havia pensat de disfressar-me de volcà, en "pat.erupció", però la Marga m'ha recordat que porta tot l'any cosint una disfressa a l'estil Maria Tudor... Total, que m'ha deixat anar que per res del món aniria acompanyada d'un volcà d'un metre i mig d'alçada! Eh! que no sóc tan tap, jo, és una manera de parlar...

En fi, que vestit o no de petit volcà inactiu, segur que aniré al Sant Sepulcre de Palera a aconseguir alguna indulgència pel menjador de casa, i després a Besalú, a fer-me passar per rabí. I si encara em queden forces i disfresses a la maleta, em posaré unes pells i uns calçotets una mica vells, i au, cap a les coves prehistòriques de Serinyà!

Deli... què?

Avui, quan m'he llevat i m'he mirat al mirall, he pensat: "Pat, cada dia estàs més vell". I m'he deprimit molt... La Marga m'ha intentat animar però al final sempre m'acaba dient que sóc un "cuentista"... Però us haig de dir que tota la culpa la tenen els de Patrimoni!



Sí, sí, com ho sentiu! Són tan moderns ells que no hi ha qui els enxampi! Que si ara també publiquen fotos a un lloc que es diu Panoramio, que si al YouTube ditxós hi pengen vídeos en anglès... i el millor de tot: ara hem d'anar a un lloc que es diu Delicious a veure webs... No en teníen prou que la secció portés un nom tan estrambòtic com "Periscopi", no! Ara han volgut embolicar més la troca afegint aquesta mena de "Deliciós" per allà al mig!

Total, que ara ja no sé de què va res, si de submarins, pastissets o què! Tanta modernitat no fa per a mi...

Per a gent ben "curtida"

Efectivament, estimats amics, la colla de Patrimoni.gencat ens deleita aquesta setmana amb una ruta on, amb una mica de sort, remarem pel riu Ebre cantant una jota, escalarem la muntanya fins arribar al Castell de Miravet (si hi puges des del poble a peu ja pots calçar-te! amb la idea de portar una vida més saludable i fer turisme cultural, verd i de tots els colors de l'arc de Sant Martí, "oju" no arribis a dalt del castell amb un atac d'asma i fent més "oloreta" que els templers que hi vivien!).

A veure, per on anava... ah, sí! el riu, el castell... poblats ibers, mines de plom (em moro de ganes de posar-me el casc i baixar mina avall, a veure si se m'acaben d'ennegrir els pulmons d'una vegada... Si es que em llegeixen el pensament, tu!)

Ah! alerta! També ens suggereixen que féssim un cop de cap a Horta de Sant Joan. Aquí sí, però, és una sortida més tranquil·la. Sort que no ens fan pujar dalt de la muntanya de Santa Bàrbara, que tot podria ser!

M'han tallat el rotllo!

Dan Brown, l'autor del popular llibre "El Código da Vinci" segur que li hauria encantat saber que hi ha una mena de misteriós triangle de les bermudes català, allà on es van gestar els rellotges desfent-se al sol i els bigotis de més de 15 cm... Que encara no sabeu de què us parlo? Sí, home! De Figueres, Púbol i Portlligat, de Dalí, coi!

Doncs això mateix és el que ens proposen els de patrimoni.gencat: un recorregut per la vida i obra de Dalí a l'hora que ens conviden a menjar anxoves de l'Escala... home, ara que havíem entrat en una mena d'èxtasi intel·lectual resulta que ens tornen a posar de peus a terra en un tres i no res!!! au, a menjar anxoves i a fer pujar la tensió!

Ja me'n puc anar oblidant d'aquesta escapada, que encara no he anat al "seguro" a buscar receptes per la tensió... :(

Ja els val!!!

Algú em pot deixar una granota?

Amics i amigues! Ahir em vaig sobressaltar quan vaig llegir el títol de la nova escapada de Patrimoni.gencat! Pel que ens diuen, ens acosten als "temps moderns"... sí, sí, però res d'una visita virtual a la Torre Agbar o al MACBA, aquests de patrimoni són tan amables de convidar-nos a fotre'ns una granota (algú coneix una botiga de roba laboral o de disfresses?) i literalment, "embrutar-nos de greix". Sí, sí, tal i com ho heu sentit! No sé a on ens volen portar perquè no m'he atrevit a continuar llegint...

La Marga diu que ella no té res per posar-se i que, en tot cas, es posarà una bata d'estar per casa així una mica velleta... Ella mateixa! Jo no li penso comprar cap altra pel seu aniversari, tu!

Només una última pregunta: els de patrimoni ens pagaran la bugaderia?

Ja us explicaré... però, per si de cas, vaig mirant altres escapades, no sigui cas que al final m'hagi de quedar a casa per no portar l'indumentària adient!

El patrimoni m'estressa!

Aquests de patrimoni.gencat hem tenen fregit, tu! Resulta que estava buscant una escapada per fer aquest cap de setmana (la Marga m'hi ha obligat, que després diu que no sortim mai, que no la porto enlloc, que si patatim, que si patatam...) i què és el que em trobo, amics! Via Augusta, direcció Gerunda, del Coll de Panissars a la Metamorfosi de Narcís. Com??? Algú entén alguna cosa? És com si l'Astèrix i l'Obèlix s'haguessin trobat amb Kafka mentre anaven a caçar senglars...!

De fet, aquests del patrimoni ja ho tenen això, són experts en confondre el personal (ara entra a veure un claustre romànic, ara mira els peixos a les Illes Medes -típica excursió que fan tots els alumnes d'EGB de Catalunya-, ara ves a mirar els quadres del Dalí...). No m'estranya que a la gent no li vagi el patrimoni: és que l'estressa!!!!!

Aix...! què en farem d'aquesta colla!

Un tomb per Osona

Per si encara no ho sabíeu, jo i la Marga som molt de jugar al Trivial, i l'altre dia, tot i que no em faci gràcia dir-ho, vaig pensar amb la colla de Patrimoni.gencat... Sí, com ho sentiu! Resulta que vaig endevinar (que no encertar) que Osona és la comarca que té més conills de Catalunya, i vaig pensar en l'escapada que ens proposen els dels addictes a les pedres i els museus.

Total, aquesta gent es pensa que som corredors de fons, perquè mira quina "súper-escapada"! Que si primer al centre històric de Vic, després a veure la seva casa-museu del Verdaguer (per anar a veure on dormia, no cal córrer gaire...) i després vinga a caminar cap al Monestir de Sant Pere de Casserres recitant El Canigó, per acabar a Tavèrnoles (a tot això: quan dinem?) per acabar posant punt i final a l'excursió al Pantà de Sau... Vés no ens trobem amb el Molina fent el temps des d'allà!

Si us animeu a fer aquesta escapada, ja m'explicareu...

Au, salutacions escèptiques per a tothom!