Per l'Empordà.... suant

Aquella bonica cançó diu que l'Empordà és una plana riallera, però us juro que de plana no en té res i de riallera, doncs per segons qui!
Ja em veieu aquest cap de setmana en plan "Verano Azul", jo que sóc amant dels ascensors (si pot ser amb la Marga a dins millor, és clar) i que no faig esport des del segle passat. Què bonic suar per l’Empordà!

Coses destacables de la ruta: el Terracotta Museu, on em vaig comprar un canti de ceràmica bisbalenca la mar de bonic, i el campanar de l’església de Sant Genís, al poble de Casavells, que semblava tret de la pel·lícula “El nom de la rosa”.

Per dinar ni pernil ni pollastre, entrepà de fuet al costat del riu Daró, mentre posava els meus pobres peus en remull. Molt refinat.

Això sí companys, a la tarda a l’arribar a Ullastret vaig trobar la recompensa a tot l’esforç del dia. I quina recompensa! La tal Indiketa , la guia del poblat, que tot i ser ibera estava moooolt ben conservada! Ma joia fou plena, com diu la cançó.