A la recerca de l'or líquid

Això de "A la recerca de l'or líquid" resulta que és una de les seves escapades i et proposen que et passis el dia menjant pa amb oli. Hi ha crisi, però ni que estiguéssim a Kansas durant la Gran Depressió!

Jo que imaginava que seria el títol d'una nova pel·lícula d'Indiana Jones. No amb el Harrison Ford, que semblaria una mena de geperut de Notre Dame, però sí amb un de nou...

Carta (infructuosa) als Reis

Ahir va ser el dia de Reis. El pitjor de tota la història. Mira que la meva carta era molt simple, 4 cosetes... Doncs només m'han portat mitjons i calçotets! De la resta, NI RASTRE!!! I qui té la culpa...?

Mireu, mireu la meva carta als Reis:

- Que patrimoni.gencat ens deixi d'emprenyar amb la seva estranya adoració a les pedres i a les coses velles i atrotinades
- Que patrimoni.gencat es digui patesceptic.gencat (total, qui és l'ànima del portal, eh?)
- Que facin escapades 100% gastronòmiques: ruta del vi, de la cervesa...
- 1 scalextric (això tampoc m'ho han portat!!)

Estic indignat!!

Descobrir el nostre costat espiritual??

Ara, amb aquesta calor? Quina mandra! Que no m'atabalin tant els de Patrimoni.gencat amb muntanyes, monestirs i coves, que tinc l'activitat mental sota mínims! Encara gràcies que aquest cop no ens han proposat d'anar a Montserrat a peu... ara, això sí, ens conviden a què no paréssim quiets, com de costum! Crec que jo em quedaré a la botiga de records, que almenys tenen aire condicionat... Per cert, aquí teniu una foto de la Marga! Guapa, eh? :-)

Estic saturat!

Marejat, fart i avorrit! Hi ha tantes coses a fer a l'estiu que vaig més perdut que el dia que vaig visitar el Louvre! I el que em faltava, després de fer el repàs cultural de rigor, arriben els de Patrimoni.gencat i proposen d'anar a sentir música a esglésies, convents, castells... i què més, va!? Penjats d'una campana o dalt d'un menhir? I per què no fer un concert a un jaciment? Tots vestits amb pells i tocant el tambor, i de fons, les cabres fent els cors... Quin panorama!

Juny, un mes per oblidar

Odio el mes de juny. Els nens acaben l'escola i tenen vacances. Els mestres, també. Tothom fa jornada intensiva menys jo i fins i tot els veïns més antipàtics ara em somriuen a l'ascensor perquè se'n van a Cuba de vacances. I el que és pitjor: és Sant Joan! Soroll, foc, petards... i patrimoni? Sí, també! Com que els de Patrimoni.gencat pensen que fins i tot un bri d'herba és patrimoni, doncs au, tots al carrer i a voltar buscant el perill! "A la recerca del foc", diuen... Ho sento, però JO EM QUEDO A CASA!

Propera parada: Ventdelplà

Com que els de patrimoni.gencat ja han visitat tots els racons de catalunya (què vols, amb una escapada setmanal!) ja no saben què dir ni a on portar-nos... Aquesta setmana, ruta per La Selva: una comarca amb història. M'he emocionat tant que he estat a punt de sortir corrents a comprar-me una pandereta i uns pompons....!

Pfff... quin avorriment! A mi, volcans, fonts termals, castells i jardins noucentistes em tenen fart! Sempre és el mateix! Sort que els de patrimoni.gencat em tenen a mi com a confident i assessor personal... I alerta! Que els he suggerit que es deixin estar de tanta pedra i tant donar voltes com ramats d'ovelles i que ens portin a Ventdelplà!!!!! Sí, senyor! I potser, amb una mica de sort, ens rapten uns desconeguts malvats i tot... :-) Aquest poble sí que és tota una aventura!

DJ Indíbil & Mandoni

Els de Patrimoni.gencat cada cop ens volen complicar més la vida! No en tenen prou en bombardejar-nos amb les seves notícies sobre pedres i museus (quin avorriment!), obligar-nos a participar en concursos (ja veus quins premis! preferiria una bona mariscada, jo!) i felicitar-nos el passat Sant Jordi amb un pòster del Ramon Llull...

Ara ens suggereixen en una de les seves escapades que anéssim a honorar les estàtues de dos ilergets! Això si que no, de cap manera! A més, qui són aquests dos? Indíbil i Mandoni... Indíbil i Mandoni... Sembla el nom d'un DJ de pa sucat amb oli! No me'n refio dels de Patrimoni.gencat, són capaços d'enviar-nos a una festa d'aquelles que duren hores i hores (sí, com rave, però pronunciat en anglès) a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca! Comprove-ho vosaltres!

Fans de l'Abat Oliba

Recordeu l'Abat Oliba? Sí, home, aquell personatge tan famós que sempre sortia a les classes d'història d'EGB, amb les Homilies d'Organyà, els "Berenguers Ramon" i "Ramons Berenguer" i tota aquella colla. Aquest home sempre estava en tots els saraus!

Doncs ara els de Patrimoni.gencat continuen amb la moda de l'Abat Oliba! I ho fan amb una nova escapada de les seves, com ells diuen, "un viatge al centre de Catalunya". Ooohh, quina gran aventura! Ni Indiana Jones hauria estat capaç de fer un viatge així! Massa perillós! Encara li hauria caigut un dólmen o un tros de capitell al cap...!

De tota manera, si hi hagués anat, crec que hauria estat més llest i s'hauria quedat menjant embotit a Vic... i jo també! Tanta pedra, tanta pedra... i la teca, què? Que jo sàpiga, el Romànic no omple massa l'estomàc, i en canvi, et deixa les cervicals ben fotudes, de tant mirar cap amunt! Encara hauré de demanar-me la baixa...

Vull ser un pat.escèptic neandertal!

La Marga m'ha confessat avui que els homes li agraden una mica "neandertals"... Increïble, oi? No sé exactament què vol dir amb això, però l'he espiat quan al balcó ha trucat a una amiga seva i he sentit com li deia alguna cosa així: "Entre nyicris de cames i la panxota que té sembla una oliva enganxada en un pal...o una llimona!".

Vosaltres creieu que jo, un escèptic convençut, que alguns em consideren casi un erudit, sóc poc... "home"? Res, que al final ens hem enfadat i hem fet una juguesca després d'inspirar-nos mirant el portal patrimoni.gencat: anirem a descobrir els orígens de la humanitat a les comarques gironines i comprovarem si sóc o no sóc un home "com Déu mana"!! Mireu, mireu la ruta!

En fi, que veurem com eren els homes que tant li agraden a la Marga... Homes de 200.000 anys! Quin escàndol!

Me'n vaig de vacances!

Per fi arriba la Setmana Santa! I la veritat, estic molt content de tenir vacances però... entre el temps plujós que sembla que tindrem i la meva poca imaginació, encara no sé què farem la Marga i jo! Ella diu que vol anar a un balneari a relaxar-se i a què li facin massatges, que es veu que una veïna li ha dit que hi ha cada noi jovenet... Només pensa en això ella!

Total, que al final, com que no tenia cap idea, he fet cap al portal de Patrimoni.gencat... i què em trobo? Que em proposen anar a Tarragona!!! Ja he estat mil vegades allà, i a sobre, si hi torno, hauré d'agafar la Renfe... Quin cacau m'espera! Espero que entre tan circ romà, amfiteatre, temples i torres i, en definitiva, tantes pedres, hi hagi almenys un bon restaurant on menjar marisc! Si la Marga se'n va amb els jovenets del balneari, jo almenys m'atiparé de valent!

Suar la cansalada? Anar de colònies?

Aquests de patrimoni.gencat es pensen que tothom és una mena de monitor d'esplai en potència? Crec que per fer la ruta que ens proposen aquesta setmana hauré de convidar a tots els nens de 3r d'EGB de l'escola de davant de casa! A més, ens conviden a passejar amb ruc! Ni ganes de muntar en els "guaranás" aquests, que tenen un geni de mil dimonis!

Bé, que resulta que els patrimoni.gencat ens animen a descobrir la Catalunya del segle XIX... Sí, sí, la de les colònies industrials, els burgesos fent calés, les reivindicacions obreres... Quins temps aquells! Quin mal hauria fet jo si hagués viscut en aquella època, no ho saben prou!

El poder d'un riu

"Una vall i tres comarques pel cap de setmana". Aquesta és la ruta que aquesta setmana ens proposen els de Patrimoni.gencat, és a dir, vinga a donar voltes amunt i avall, d'un poble a un altre, d'un dolmen a un monestir, i d'un castell a un museu, i tot per seguir a un riu!!! No seria més fàcil (i menys cansat) llogar una barqueta i anar riu avall fent quatre fotos?

A més, al cap i a la fi, tots els rius són iguals... Aigua, plantes, peixos i pedres! No hi podien faltar les pedres, faltaria més! I el més fort de tot és que estem davant d'un tal riu Llobregós, que sembla el germà lleig del Llobregat amb aquest nom!

No m'estranya que després de passar el cap de setmana a la carretera seguint un riu els de Patrimoni.gencat ens suggereixin d'anar a Cervera, a la Fira de Sant Isidre, patró dels pagesos. No hi ha res que una bona carn a la brasa i un bon pa amb tomàquet no arreglin, oi?

Tenen delicte!

Els de patrimoni.gencat no només em tenen fins al capdamunt amb la seva admiració incansable per les pedres, sinó que a més m'han girat en contra a la Marga, ara!

Us ho explicaré...

Resulta que els de patrimoni.gencat que s'inventen les famoses escapades de cap de setmana, els ha donat per treure el seu punt més "picantó" i decantar-se per fer publicitat de personatges com un tal Comte Arnau, que tothom sap a què anava... Total, un escàndol d'home ja a la seva època! Però ara resulta que a la Marga li ha agradat la idea i vol anar tant sí com no a fer la ruta... "Sobre la pista del comte Arnau" diuen!!!

I el que és pitjor, porta dies enganxada a la tele mirant aquella sèrie que van fer fa anys a TV3 sobre el comte Arnau... i només fa que dir que si és tan guapo, tan seductor... tan de tot i jo tan de res!

De rua per la Garrotxa

Aquests de patrimoni.gencat encara no s'han adonat que el carnestoltes ja ha passat... I si no, mireu quina escapada ens proposen! Anar de bracet de "jueus i cristians, caçadors i recol·lectors, arquitectes i geòlegs..." Au va, i qui més? Jo, com que la ruta és per la Garrotxa i es diu "Art en erupció", havia pensat de disfressar-me de volcà, en "pat.erupció", però la Marga m'ha recordat que porta tot l'any cosint una disfressa a l'estil Maria Tudor... Total, que m'ha deixat anar que per res del món aniria acompanyada d'un volcà d'un metre i mig d'alçada! Eh! que no sóc tan tap, jo, és una manera de parlar...

En fi, que vestit o no de petit volcà inactiu, segur que aniré al Sant Sepulcre de Palera a aconseguir alguna indulgència pel menjador de casa, i després a Besalú, a fer-me passar per rabí. I si encara em queden forces i disfresses a la maleta, em posaré unes pells i uns calçotets una mica vells, i au, cap a les coves prehistòriques de Serinyà!

Per a gent ben "curtida"

Efectivament, estimats amics, la colla de Patrimoni.gencat ens deleita aquesta setmana amb una ruta on, amb una mica de sort, remarem pel riu Ebre cantant una jota, escalarem la muntanya fins arribar al Castell de Miravet (si hi puges des del poble a peu ja pots calçar-te! amb la idea de portar una vida més saludable i fer turisme cultural, verd i de tots els colors de l'arc de Sant Martí, "oju" no arribis a dalt del castell amb un atac d'asma i fent més "oloreta" que els templers que hi vivien!).

A veure, per on anava... ah, sí! el riu, el castell... poblats ibers, mines de plom (em moro de ganes de posar-me el casc i baixar mina avall, a veure si se m'acaben d'ennegrir els pulmons d'una vegada... Si es que em llegeixen el pensament, tu!)

Ah! alerta! També ens suggereixen que féssim un cop de cap a Horta de Sant Joan. Aquí sí, però, és una sortida més tranquil·la. Sort que no ens fan pujar dalt de la muntanya de Santa Bàrbara, que tot podria ser!

M'han tallat el rotllo!

Dan Brown, l'autor del popular llibre "El Código da Vinci" segur que li hauria encantat saber que hi ha una mena de misteriós triangle de les bermudes català, allà on es van gestar els rellotges desfent-se al sol i els bigotis de més de 15 cm... Que encara no sabeu de què us parlo? Sí, home! De Figueres, Púbol i Portlligat, de Dalí, coi!

Doncs això mateix és el que ens proposen els de patrimoni.gencat: un recorregut per la vida i obra de Dalí a l'hora que ens conviden a menjar anxoves de l'Escala... home, ara que havíem entrat en una mena d'èxtasi intel·lectual resulta que ens tornen a posar de peus a terra en un tres i no res!!! au, a menjar anxoves i a fer pujar la tensió!

Ja me'n puc anar oblidant d'aquesta escapada, que encara no he anat al "seguro" a buscar receptes per la tensió... :(

Ja els val!!!

Algú em pot deixar una granota?

Amics i amigues! Ahir em vaig sobressaltar quan vaig llegir el títol de la nova escapada de Patrimoni.gencat! Pel que ens diuen, ens acosten als "temps moderns"... sí, sí, però res d'una visita virtual a la Torre Agbar o al MACBA, aquests de patrimoni són tan amables de convidar-nos a fotre'ns una granota (algú coneix una botiga de roba laboral o de disfresses?) i literalment, "embrutar-nos de greix". Sí, sí, tal i com ho heu sentit! No sé a on ens volen portar perquè no m'he atrevit a continuar llegint...

La Marga diu que ella no té res per posar-se i que, en tot cas, es posarà una bata d'estar per casa així una mica velleta... Ella mateixa! Jo no li penso comprar cap altra pel seu aniversari, tu!

Només una última pregunta: els de patrimoni ens pagaran la bugaderia?

Ja us explicaré... però, per si de cas, vaig mirant altres escapades, no sigui cas que al final m'hagi de quedar a casa per no portar l'indumentària adient!

El patrimoni m'estressa!

Aquests de patrimoni.gencat hem tenen fregit, tu! Resulta que estava buscant una escapada per fer aquest cap de setmana (la Marga m'hi ha obligat, que després diu que no sortim mai, que no la porto enlloc, que si patatim, que si patatam...) i què és el que em trobo, amics! Via Augusta, direcció Gerunda, del Coll de Panissars a la Metamorfosi de Narcís. Com??? Algú entén alguna cosa? És com si l'Astèrix i l'Obèlix s'haguessin trobat amb Kafka mentre anaven a caçar senglars...!

De fet, aquests del patrimoni ja ho tenen això, són experts en confondre el personal (ara entra a veure un claustre romànic, ara mira els peixos a les Illes Medes -típica excursió que fan tots els alumnes d'EGB de Catalunya-, ara ves a mirar els quadres del Dalí...). No m'estranya que a la gent no li vagi el patrimoni: és que l'estressa!!!!!

Aix...! què en farem d'aquesta colla!

Un tomb per Osona

Per si encara no ho sabíeu, jo i la Marga som molt de jugar al Trivial, i l'altre dia, tot i que no em faci gràcia dir-ho, vaig pensar amb la colla de Patrimoni.gencat... Sí, com ho sentiu! Resulta que vaig endevinar (que no encertar) que Osona és la comarca que té més conills de Catalunya, i vaig pensar en l'escapada que ens proposen els dels addictes a les pedres i els museus.

Total, aquesta gent es pensa que som corredors de fons, perquè mira quina "súper-escapada"! Que si primer al centre històric de Vic, després a veure la seva casa-museu del Verdaguer (per anar a veure on dormia, no cal córrer gaire...) i després vinga a caminar cap al Monestir de Sant Pere de Casserres recitant El Canigó, per acabar a Tavèrnoles (a tot això: quan dinem?) per acabar posant punt i final a l'excursió al Pantà de Sau... Vés no ens trobem amb el Molina fent el temps des d'allà!

Si us animeu a fer aquesta escapada, ja m'explicareu...

Au, salutacions escèptiques per a tothom!

Castellers

El meu amic Aureli sempre diu que ell i jo som de la generació 'Exin Castillo' i que per això els castells són els únics elements del patrimoni que ens motiven mínimament. Sempre que quedi castell, és clar, perquè n'hi ha que són literalment 4 pedres (una d'elles per asseure’s)!

Aprofitant l’avinentesa, aquest cap de setmana amb l'Aureli ens hem escapat a Roses.
Tot i la calor i la cua a l’autopista, he de dir que la ruta ha estat prou bé.
La ciutadella de Roses, amb la seva forma d’estrella, és com una espècie de gran superfície del patrimoni on hi ha absolutament de tot: restes de la ciutat grega i romana de Rodhe, un monestir medieval , una fortificació renaixentista i és clar, un museu per guardar-ho tot! Per triar i remenar, vaja.
En un acte de valentia sense precedents, l'Aureli i jo hem entrat al museu. Hi havia un audiovisual simulant el viatge en el temps de la ciutat, que deu ni do.
Després de tanta dosi patrimonial i com a cloenda de la ruta, ens hem adherit a una campanya popular de la zona . No, no, res compromès! O es que no coneixeu la Campanya del Suquet de Peix 2008? Després de dinar a l'Aureli i a mi gairebé ens fan presidents honorífics!