Castellers

El meu amic Aureli sempre diu que ell i jo som de la generació 'Exin Castillo' i que per això els castells són els únics elements del patrimoni que ens motiven mínimament. Sempre que quedi castell, és clar, perquè n'hi ha que són literalment 4 pedres (una d'elles per asseure’s)!

Aprofitant l’avinentesa, aquest cap de setmana amb l'Aureli ens hem escapat a Roses.
Tot i la calor i la cua a l’autopista, he de dir que la ruta ha estat prou bé.
La ciutadella de Roses, amb la seva forma d’estrella, és com una espècie de gran superfície del patrimoni on hi ha absolutament de tot: restes de la ciutat grega i romana de Rodhe, un monestir medieval , una fortificació renaixentista i és clar, un museu per guardar-ho tot! Per triar i remenar, vaja.
En un acte de valentia sense precedents, l'Aureli i jo hem entrat al museu. Hi havia un audiovisual simulant el viatge en el temps de la ciutat, que deu ni do.
Després de tanta dosi patrimonial i com a cloenda de la ruta, ens hem adherit a una campanya popular de la zona . No, no, res compromès! O es que no coneixeu la Campanya del Suquet de Peix 2008? Després de dinar a l'Aureli i a mi gairebé ens fan presidents honorífics!