Giro... què?

Aquesta fira que han de fer aquest cap de setmana, una tal Piroscopi Cultural o jo què sé, té molt mala pinta i us diré perquè.

Ens fan anar a tots a Figueres (sí, tot molt bonic si no fos pels peatges) amb un cistell al braç com els de "Caçadors de bolets", perquè en aquestes fires ja se sap: tots a recollir xapes, pins, punts de llibre, samarretes, tríptics, bolígrafs, i sobretot, caramels!!!

Ara que hi penso, no m'anirien malaments un quants bolígrafs nous... mmmm!!!!

Estic saturat!

Marejat, fart i avorrit! Hi ha tantes coses a fer a l'estiu que vaig més perdut que el dia que vaig visitar el Louvre! I el que em faltava, després de fer el repàs cultural de rigor, arriben els de Patrimoni.gencat i proposen d'anar a sentir música a esglésies, convents, castells... i què més, va!? Penjats d'una campana o dalt d'un menhir? I per què no fer un concert a un jaciment? Tots vestits amb pells i tocant el tambor, i de fons, les cabres fent els cors... Quin panorama!

Juny, un mes per oblidar

Odio el mes de juny. Els nens acaben l'escola i tenen vacances. Els mestres, també. Tothom fa jornada intensiva menys jo i fins i tot els veïns més antipàtics ara em somriuen a l'ascensor perquè se'n van a Cuba de vacances. I el que és pitjor: és Sant Joan! Soroll, foc, petards... i patrimoni? Sí, també! Com que els de Patrimoni.gencat pensen que fins i tot un bri d'herba és patrimoni, doncs au, tots al carrer i a voltar buscant el perill! "A la recerca del foc", diuen... Ho sento, però JO EM QUEDO A CASA!

Love is in the air!

Fins fa 4 dies pensava que l'arxiu era aquella mena de soterrani ple de caixes i papers plens de pols que sortia a les "pelis"... A la becària o al nou sempre li tocava fer neteja de l'arxiu! Per sort, després acabaven amb una història d'amor... Però ara les coses han canviat: el nou i la becària es tiren els plats pel cap mentre que els arxius tenen un Dia Internacional i un munt d'actes per celebrar-ho! I jo em pregunto: el dia 9 hi haurà "jarana" a l'Arxiu Nacional?

Propera parada: Ventdelplà

Com que els de patrimoni.gencat ja han visitat tots els racons de catalunya (què vols, amb una escapada setmanal!) ja no saben què dir ni a on portar-nos... Aquesta setmana, ruta per La Selva: una comarca amb història. M'he emocionat tant que he estat a punt de sortir corrents a comprar-me una pandereta i uns pompons....!

Pfff... quin avorriment! A mi, volcans, fonts termals, castells i jardins noucentistes em tenen fart! Sempre és el mateix! Sort que els de patrimoni.gencat em tenen a mi com a confident i assessor personal... I alerta! Que els he suggerit que es deixin estar de tanta pedra i tant donar voltes com ramats d'ovelles i que ens portin a Ventdelplà!!!!! Sí, senyor! I potser, amb una mica de sort, ens rapten uns desconeguts malvats i tot... :-) Aquest poble sí que és tota una aventura!

Estic gelós!

Els de Patrimoni.gencat també s'han apuntat a la moda de Sant Jordi, tu! Au, vinga a donar-nos fantàstics i entretinguts suggeriments de llibres sobre patrimoni (ideals per abans d'anar a dormir o en seriosos casos d'insomni), una agenda d'actes farcida de coses de Sant Jordi, que ja no sé escollir ni a on anar ni què fer, una escapada sobre herois i dracs (encara creuen en aquestes coses aquesta gent?) i el millor de tot: un concurs!!! Resulta que has de dir el nom de 3 "Jordis" de la cultura catalana... com si fos tan fàcil! Ara ens hem de fer tots uns "culturetes"!

En fi, que tinc una mica d'enveja... tot als "Jordis" i a mi que em bombin! Jo, que sóc l'ànima d'aquest portal! Tant que parlo d'ells, ja em podrien dedicar una setmana sencera a mi també! No tenen perdó...

A més, perquè negar-ho, el Sant Jordi aquest era un busca-raons amb afany de protagonisme... si no, de què va anar a salvar la noia del drac? A mi que m'ho expliquin!

Vull ser un pat.escèptic neandertal!

La Marga m'ha confessat avui que els homes li agraden una mica "neandertals"... Increïble, oi? No sé exactament què vol dir amb això, però l'he espiat quan al balcó ha trucat a una amiga seva i he sentit com li deia alguna cosa així: "Entre nyicris de cames i la panxota que té sembla una oliva enganxada en un pal...o una llimona!".

Vosaltres creieu que jo, un escèptic convençut, que alguns em consideren casi un erudit, sóc poc... "home"? Res, que al final ens hem enfadat i hem fet una juguesca després d'inspirar-nos mirant el portal patrimoni.gencat: anirem a descobrir els orígens de la humanitat a les comarques gironines i comprovarem si sóc o no sóc un home "com Déu mana"!! Mireu, mireu la ruta!

En fi, que veurem com eren els homes que tant li agraden a la Marga... Homes de 200.000 anys! Quin escàndol!

Tenen delicte!

Els de patrimoni.gencat no només em tenen fins al capdamunt amb la seva admiració incansable per les pedres, sinó que a més m'han girat en contra a la Marga, ara!

Us ho explicaré...

Resulta que els de patrimoni.gencat que s'inventen les famoses escapades de cap de setmana, els ha donat per treure el seu punt més "picantó" i decantar-se per fer publicitat de personatges com un tal Comte Arnau, que tothom sap a què anava... Total, un escàndol d'home ja a la seva època! Però ara resulta que a la Marga li ha agradat la idea i vol anar tant sí com no a fer la ruta... "Sobre la pista del comte Arnau" diuen!!!

I el que és pitjor, porta dies enganxada a la tele mirant aquella sèrie que van fer fa anys a TV3 sobre el comte Arnau... i només fa que dir que si és tan guapo, tan seductor... tan de tot i jo tan de res!

De rua per la Garrotxa

Aquests de patrimoni.gencat encara no s'han adonat que el carnestoltes ja ha passat... I si no, mireu quina escapada ens proposen! Anar de bracet de "jueus i cristians, caçadors i recol·lectors, arquitectes i geòlegs..." Au va, i qui més? Jo, com que la ruta és per la Garrotxa i es diu "Art en erupció", havia pensat de disfressar-me de volcà, en "pat.erupció", però la Marga m'ha recordat que porta tot l'any cosint una disfressa a l'estil Maria Tudor... Total, que m'ha deixat anar que per res del món aniria acompanyada d'un volcà d'un metre i mig d'alçada! Eh! que no sóc tan tap, jo, és una manera de parlar...

En fi, que vestit o no de petit volcà inactiu, segur que aniré al Sant Sepulcre de Palera a aconseguir alguna indulgència pel menjador de casa, i després a Besalú, a fer-me passar per rabí. I si encara em queden forces i disfresses a la maleta, em posaré unes pells i uns calçotets una mica vells, i au, cap a les coves prehistòriques de Serinyà!

M'han tallat el rotllo!

Dan Brown, l'autor del popular llibre "El Código da Vinci" segur que li hauria encantat saber que hi ha una mena de misteriós triangle de les bermudes català, allà on es van gestar els rellotges desfent-se al sol i els bigotis de més de 15 cm... Que encara no sabeu de què us parlo? Sí, home! De Figueres, Púbol i Portlligat, de Dalí, coi!

Doncs això mateix és el que ens proposen els de patrimoni.gencat: un recorregut per la vida i obra de Dalí a l'hora que ens conviden a menjar anxoves de l'Escala... home, ara que havíem entrat en una mena d'èxtasi intel·lectual resulta que ens tornen a posar de peus a terra en un tres i no res!!! au, a menjar anxoves i a fer pujar la tensió!

Ja me'n puc anar oblidant d'aquesta escapada, que encara no he anat al "seguro" a buscar receptes per la tensió... :(

Ja els val!!!

El patrimoni m'estressa!

Aquests de patrimoni.gencat hem tenen fregit, tu! Resulta que estava buscant una escapada per fer aquest cap de setmana (la Marga m'hi ha obligat, que després diu que no sortim mai, que no la porto enlloc, que si patatim, que si patatam...) i què és el que em trobo, amics! Via Augusta, direcció Gerunda, del Coll de Panissars a la Metamorfosi de Narcís. Com??? Algú entén alguna cosa? És com si l'Astèrix i l'Obèlix s'haguessin trobat amb Kafka mentre anaven a caçar senglars...!

De fet, aquests del patrimoni ja ho tenen això, són experts en confondre el personal (ara entra a veure un claustre romànic, ara mira els peixos a les Illes Medes -típica excursió que fan tots els alumnes d'EGB de Catalunya-, ara ves a mirar els quadres del Dalí...). No m'estranya que a la gent no li vagi el patrimoni: és que l'estressa!!!!!

Aix...! què en farem d'aquesta colla!

Castellers

El meu amic Aureli sempre diu que ell i jo som de la generació 'Exin Castillo' i que per això els castells són els únics elements del patrimoni que ens motiven mínimament. Sempre que quedi castell, és clar, perquè n'hi ha que són literalment 4 pedres (una d'elles per asseure’s)!

Aprofitant l’avinentesa, aquest cap de setmana amb l'Aureli ens hem escapat a Roses.
Tot i la calor i la cua a l’autopista, he de dir que la ruta ha estat prou bé.
La ciutadella de Roses, amb la seva forma d’estrella, és com una espècie de gran superfície del patrimoni on hi ha absolutament de tot: restes de la ciutat grega i romana de Rodhe, un monestir medieval , una fortificació renaixentista i és clar, un museu per guardar-ho tot! Per triar i remenar, vaja.
En un acte de valentia sense precedents, l'Aureli i jo hem entrat al museu. Hi havia un audiovisual simulant el viatge en el temps de la ciutat, que deu ni do.
Després de tanta dosi patrimonial i com a cloenda de la ruta, ens hem adherit a una campanya popular de la zona . No, no, res compromès! O es que no coneixeu la Campanya del Suquet de Peix 2008? Després de dinar a l'Aureli i a mi gairebé ens fan presidents honorífics!

Per l'Empordà.... suant

Aquella bonica cançó diu que l'Empordà és una plana riallera, però us juro que de plana no en té res i de riallera, doncs per segons qui!
Ja em veieu aquest cap de setmana en plan "Verano Azul", jo que sóc amant dels ascensors (si pot ser amb la Marga a dins millor, és clar) i que no faig esport des del segle passat. Què bonic suar per l’Empordà!

Coses destacables de la ruta: el Terracotta Museu, on em vaig comprar un canti de ceràmica bisbalenca la mar de bonic, i el campanar de l’església de Sant Genís, al poble de Casavells, que semblava tret de la pel·lícula “El nom de la rosa”.

Per dinar ni pernil ni pollastre, entrepà de fuet al costat del riu Daró, mentre posava els meus pobres peus en remull. Molt refinat.

Això sí companys, a la tarda a l’arribar a Ullastret vaig trobar la recompensa a tot l’esforç del dia. I quina recompensa! La tal Indiketa , la guia del poblat, que tot i ser ibera estava moooolt ben conservada! Ma joia fou plena, com diu la cançó.